Categoria: Uncategorized

Coincidint amb el 30è aniversari de la seva creació, la Fundació Pius Bosch presenta Fem Gala del Poblenou. La primera edició d’aquesta gala solidària tindrà lloc el 16 de maig de 2022 a partir de les 20.30h al Centre Moral i Cultural del Poblenou amb l’objectiu de recaptar fons per continuar i ampliar la tasca social i de promoció de la cultura al barri que duu a terme la Fundació. També aprofitarem l’efemèride per donar a conèixer les dues entitats i cridar a sumar-s’hi.

Fer gala d’alguna cosa, és fer-ne ostentació. Volem fer gala del compromís amb la cultura, el compromís amb la gent del barri, del talent que tenim i de la solidaritat que rebem.

Però també volem transmetre festa i celebració. Tenim ganes de tornar a celebrar, de tornar a cantar, i de tornar a gaudir.

 
Els beneficis aniran destinats a Càritas Poblenou, una de les entitats amb més demanda d’ajut actualment al barri.

Direcció: Joan Olivé

Disseny imatge gràfica: Anna Garcia Montolio i Ignasi Garcia Montolio

Organitza: Fundació Pius Bosch

Venda d’entrades a partir del dimarts 19 d’abril. En les entrades físiques i online. Donatius per Bizum amb el codi: 02284

El passat dia 28 de juny es va celebrar la reunió del Patronat de la Fundació Pius Bosch per tractar diversos temes, entre ells l’aprovació dels comptes anuals. També es van aprovar canvis en la pròpia composició del Patronat, atès que, recentment, va morir la senyora Montserrat Ribera i Monroset (e.p.r.), que ostentava la representació de la Família Ribera, juntament amb el seu cosí, en Joan Maria Vallvé i Ribera, com a membres vitalicis, d’acord amb el que preveuen els Estatuts de la Fundació. En la reunió es va manifestar, per part de la resta del Patronat, el més sentit condol per la defunció de la Montserrat i l’agraïment per la seva dedicació durant els anys en què n’ha format part.

Present a la reunió la senyora Mercè Vallvé i Ribera, germana d’en Joan Maria Vallvé, que es presentava com a nova component del Patronat en el seu càrrec vitalici de representació de la família Ribera, se li donà la més cordial benvinguda, i la resta del Patronat es posà a la seva disposició per tot allò, referent a la Fundació, que pugui ser-li necessari, agraint-li la seva disponibilitat per formar-ne part.

Així mateix, i a proposta del senyor Josep Maria Recasens, president del Centre, que actuava en nom propi i també en representació de la Junta Directiva, es renovà com a patró de la Fundació el senyor Josep Gili i Diego, en representació del Centre, i fou presentada com a nou membre del Patronat, també en representació del Centre, la senyora Assumpta Bruguera i Casas, en substitució del senyor Lluís Casanova, que fou nomenat patró de designació directa del Patronat. Es donà la benvinguda a l’Assumpta, sobradament coneguda i estimada per les persones que ens movem pel Centre.

En consideració al que s’ha expressat, el Patronat de la Fundació quedà composat per les següents persones:
1. President Xavier Oliver i Casanova
2. Vicepresident Lluís Casanova i Iborra
3. Secretària Carme Mataró i Puig
4. Tresorer Joan Giménez i Roger
5. Vocal Josep Gili i Diego (designat pel Centre)
6. Vocal Joan Jové i Prats
7. Vocal Mercè Masjuan i Domingo
8. Vocal Josep M. Recasens i Soriano (President del Centre)
9. Vocal Mercè Vallvé i Ribera (càrrec vitalici)
10. Vocal Joan M. Vallvé i Ribera (càrrec vitalici)
11. Vocal Assumpta Bruguera i Casas (designada pel Centre)

Recordem que la Fundació Pius Bosch és una institució sense afany de lucre que, en paraules del seu president, en Xavier Oliver i Casanova, vol ser la salvaguarda de l’edifici on s’ubica el Centre. La Fundació i el Centre son dues entitats jurídicament diferents, però agermanades amb uns objectius comuns.

Recordem també que els objectius fundacionals, destinats a atendre necessitats socials i culturals del nostre barri, concretats en els Estatuts de la Fundació, es poden acomplir gràcies als donatius de diverses persones associades o no al Centre. Els socis del Centre podeu vincular la vostra solidaritat amb les persones vulnerables del nostre entorn més proper a través de la Fundació. Si voleu participar-hi, demaneu a la Secretaria del Centre la butlleta per poder aportar les vostres donacions; són molt necessàries i contribuireu a una bona causa.

Carme Mataró i Puig
Secretària del Patronat de la Fundació Pius Bosch

• 

Categoria Actuacions dutes a terme

per Joan Buxadé i Domènech

President de la Fundació Pius Bosch

L’Associació Llengua Nacional amb el patrocini i col·laboració de la Fundació Pius Bosch i del Centre Moral i Cultural, va procedir al lliurament del Premi Ramon Aramon i Serra a la Lleialtat Lingüística 2014. Per segon any, i complint el desig d’institucionalitzar aquest acte a casa nostra, l’acte tingué lloc al Centre, el dia 9 de maig passat. Enguany, i per unanimitat, el jurat va atorgar el premi en la seva categoria individual al senyor Eliseu Climent, editor del setmanari El Temps i per la seva llarga trajectòria de promotor cultural al País Valencià. Participà en la fundació d’Acció Cultural del País Valencià i va crear el Centre de Cultura Contemporània Octubre. Un just mereixedor.El Jurat va creure adient restablir el premi en la seva categoria corporativa i també per unanimitat concedir-lo a l’Abadia de Montserrat. La comunitat montserratina ha estat pionera en el bon ús, defensa i promoció de la llengua. No cal dir que la llengua és un component primordial de la nostra identitat i l’Abadia de Montserrat ha estat sempre un dels símbols més preuats de la mateixa.

El Premi Ramon Aramon i Serra a la Lleialtat Lingüística, instituït per Llengua Nacional, des de fa uns anys, reconeix a una persona, física o jurídica, la fidelitat i la defensa arreu de l’idioma català. Porta el nom d’en Ramon Aramon i Serra per honrar la persona que salvà i reconstruí l’Institut d’Estudis Catalans, que el règim franquista va intentar fer desaparèixer.

Obert l’acte, la presentadora, Núria Inglés, em va donar la paraula com a president de la Fundació Pius Bosch, que en nom de la Fundació i del Centre vaig donar la benvinguda a tots els assistents. Hi hagué parlaments per part de Núria Aramon, fent el manteniment del premi; Salvador Cot i Toni Teruel glosaren les figures i els mèrits dels guardonats, corresponent, en agraïment, Eliseu Climent i dom Josep Miquel Bausset per l’Abadia de Montserrat. Es clogué l’acte amb un parlament del vicepresident de Llengua Nacional, en Santiago Espot i un animat recital de cançó catalana a càrrec de la presentadora. Els assistents, molt complaguts, pogueren canviar impressions i comentaris

tot prenent una copa de cava.

Categoria Actuacions dutes a terme

La Fundació Pius Bosch i l’Associació Llengua Nacional, amb la col·laboració del Centre Moral i Cultural del Poblenou, van convidar a l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Soley, a pronunciar la conferència “Què significa Europa per Catalunya?”. La convocatòria va omplir tota la sala d’actes del Centre Moral. Jordi Pujol es manté actiu, lluitador i preocupat pel nostre país, pel seu futur, per la seva trajectòria. Està convençut que sobreviurem de nou a totes les embranzides, però que tornen els temps de lluita.

• 

Categoria Actuacions dutes a terme

La Fundació Pius Bosch i l’Associació Llengua Nacional, amb la col·laboració del Centre Moral i Cultural del Poblenou, han organitzat una conferència del periodista poblenoví Frederic Porta que amb el títol de Memòria històrica del Barça s’ha fet al Centre aquesta tarda.  Aquest periodista tarragoní, que ara dedica una part del seu temps a la narrativa esportiva i, per tant, a la publicació de llibres, a l’assessoria de comunicació i a la col·laboració en diversos mitjans, té una trajectòria, tant professional com personal, que val la pena ser recollida, encara que sigui breument. “Sóc periodista i he fet de corresponsal, i de periodista polític i cultural. Però el poder de la televisió em va “encasellar” en el periodisme esportiu. En aquests moments també sóc assessor de comunicacions i escriptor.”, va dir. Va definir el Barça com “un bell monstre de mil caps. A mi m’interessa molt la gent, l’entramat social, les vivències. I cada soci del Barça és un món i això l’enriqueix. Jo, que he fet una mica de rodamón, et puc dir que no hi ha cap equip al món igual com aquest. La identitat del Barça és la identitat del poble català i sort n’hem tingut d’això. En el període de la postguerra,durant els anys 40, l’arribada d’en Kubala va donar vida i llum als catalans, podíem tornar a creure en alguna cosa nostra, en la nostra identitat. Ara me’n recordo d’una anècdota. En aquells anys algú va rebre l’encàrrec de fer una senyera i entrar-la al camp de manera clandestina i el que és remarcable d’això és que en aquells moments, com que no hi havia roba de senyera, es va haver d’anar fent trosset a trosset… Va ser impressionant! També recordo que explicaven que el Camp Nou va ser un dels primers llocs on es va parlar en català de manera pública: en un partit algú va dir pels altaveus: “Atenció, atenció, s’ha perdut el nen…. es prega als pares que el passin…” i era en català i el públic de sobte va sentir de nou la seva llengua. Des d’aquell dia i per sempre més el Camp Nou s’ha convertit en un clam. Si no recordo malament llavors el president del Club era el Sr. Agustí Montal fill. Etiquetes CatalunyaLlengua NacionalBarça