Categoria Actuacions dutes a terme
La FPB, per tercer any consecutiu, ha regalat a les Residències d’avis Pere Relats nous llits adaptats, en aquest cas 4. En total, ja són 10 els llits adquirits, seguint el projecte d’juda a la millora de l’equipament d’aquestes residències.
Categoria Actuacions dutes a terme
Com a conseqüència del gran nombre de peticions de places per visitar el Temple de la Sagrada Família que no van poder ser ateses el desembre de 2014, s’ha organitzat una nova visita concertada que ha gaudit de l’èxit de participació i de resultats de l’anterior.
Categoria Actuacions dutes a terme
Per tal de millorar els serveis de què disposa el Centre Moral i Cultural del Poblenou, la Fundació Pius Bosch ha ofert a aquesta entitat un desfibril•lador. Amb aquest aparell electrònic d’emergència mèdica el Centre està en condicions de donar assistència immediata si alguna persona patís una aturada cardiorespiratòria a les dependències de la nostra entitat. Així doncs, la Fundació i el Centre vetllen per la salut i la seguretat de les moltes persones que desenvolupen activitats o que assisteixen als nostres espectacles. Les persones de Secretaria, del bar i el personal que atén la sala d’espectacles han assistit a una sessió formativa pràctica per tal d’aprendre’n la correcta utilització de l’aparell.
Categoria Actuacions dutes a terme
El passat 4 de desembre de 2014 la Fundació Pius Bosch, amb col•laboració amb el Centre, va promoure una visita guiada al Temple de la Sagrada Família, comptant amb l’extraordinari guiatge del propi rector del Temple Mossèn Lluís Bonet i Armengol, ajudat per un segon guia per tal d’atendre adequadament el nombrós grup de persones que finalment hi varen anar. Aquesta visita ens la va concertar l’Anna Maria Cortès que, com sabeu, és la professora de les classes de dibuix i pintura que s’imparteixen al nostre Centre que, molt amablement, va intercedir amb el rector perquè poguéssim realitzar la visita amb tota comoditat i amb el millor acompanyament; i així va ser.
Vàrem sortir amb autocar de davant del nostre Centre en direcció al Temple i vàrem poder arribar fins al mateix peu de la basílica, gràcies a les gestions que va fer en Jordi Pons, d’Àmbit Viatges, que ens va tramitar i gestionar la visita aconseguint que obtinguéssim el permís per poder aturar l’autocar just davant mateix del Temple.
No cal dir que la visita fou extraordinària com és d’extraordinària la Basílica de la Sagrada Família. El rector, Mossèn Lluís Bonet es va desfer en atencions cap a nosaltres perquè gaudíssim i ens amaréssim de l’espiritualitat que dimana del Temple i també de l’art que representa una obra tant gegantina.
Tots els assistents i assistentes vàrem quedar meravellats de tot el simbolisme que es desprèn de tan magna obra creada pel geni que fou Antoni Gaudí, i ampliada per altres genis com l’escultor poblenoví Subirachs, que hi fa una aportació que encara enriqueix, si és possible, l’obra pensada originàriament. Aquesta visita forma part del pla que vol endegar la Fundació Pius Bosch de realitzar un seguit de visites i actes culturals –que ja vàrem iniciar la temporada passada– i que esperem poder continuar portant a terme regularment.
Joan Giménez i Roger
Patró de la Fundació Pius Bosch
Categoria Actuacions dutes a terme
Dintre de la tanda de conferències que des del curs passat venen organitzant la Fundació Pius Bosch i l’Associació Llengua Nacional, amb la col•laboració del Centre Moral i Cultural del Poblenou, el passat divendres dia 28 de novembre es va presentar a la Sala Poblenou una xerrada-col•loqui amb Carme Forcadell, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). L’acte va ser possible amb la mediació de l’Assemblea Territorial de Sant Martí a través del comú consoci Marc Grau a qui agraïm la seva col•laboració.
La resposta de la gent del Centre i de Llengua Nacional va ser excel•lent i la Sala Poblenou presentava un magnífic aspecte respirant expectació i interès. La Fundació va confiar la presentació de Carme Forcadell al patró Xavier Oliver que de forma clara, breu i adient, va mostrar-nos el perfil de la coneguda presidenta de l’ANC. Va incloure algunes cites de la Carme ressaltant la seva personalitat: “Sóc de pagès i des de petita porto la natura a dins. Ara de gran l’aprecio molt, especialment el que fa referència a l’aigua. Em sento molt lligada al rec i
al riu.”
“Si el govern català fa el que ha de fer per aconseguir un estat propi ens tindrà al darrera, però, si no, ens tindrà al davant.” “L’actitud hostil d’Espanya ens ajudarà a tenir estat propi.” “Sense estat no tenim res, perdrem la llengua, la cultura, la identitat i fins i tot la dignitat.” Carme Forcadell, tal com ens te acostumats en les seves recents i darrerament sovint aparicions públiques, en el seu tan estimable llenguatge clar, concís,amb frases breus i perfectament estructurades ens va exposar la seva visió de Catalunya, present i futur. Argumentava que on som és deu al menysteniment de l’Estat Espanyol al llarg de moltes dècades culminat amb l’ofegament de l’autonomia amb una descarada recentralitazació que va propiciar la manifestació del 2012 aconseguint transformar el govern nacionalista en sobiranista. La diada del 2013, amb la Via Catalana, ens va portar data i pregunta consensuades per tots els partits sobiranistes. Finalment la diada del 2014, amb la V, amb un èxit impensable va donar el 9-N. El 9 N vàrem votar, ens deia la Carme, i aquest és el present de Catalunya. Cal que tots, els convençuts, és clar, sortim al carrer i expliquem el perquè de la Independència, hem d’explicar-ho a l’amic, al parent, al veí, al conegut.
La independència, no és “Espanya nos roba”, fals tòpic massa corrent. L’adversari no és Espanya, és l’Estat que ens ofega. La independència no és solament identitat, que també, però essencialment és obtenir un estat propi més just socialment i on puguem decidir per nosaltres mateixos, i on hi caben tots els habitants d’aquest país, gran país d’acollida. Ningú ha de renunciar a les seves arrels. No podem canviar Espanya, va seguir dient, tot i haver-ho intentat, però podem canviar Catalunya. Llargament aplaudida, es va iniciar el col•loqui, fluid, variat i divers, palesant també discrepàncies d’algun assistent. Algunes intervencions molt emotives van obtenir respostes de comprensió i aprovació per part de l’oradora. No va respondre a la pregunta de si recolzava la proposta del president Mas i de si acceptaria de ser inclosa en la proposada llista de “país”. Va declinar contestar donat que l’endemà l’Assemblea celebrava una sessió plenària a Cornellà i faria públic el seu posicionament, i en quant a la seva possible personal participació ho deixava a la decisió de l’Assemblea.
Va cloure les seves intervencions en la línia de tota la xerrada, la necessitat de treballar tots junts. Estem cansats, però els “cansats fan la feina”. No és moment de defallir sinó de treballar per l’èxit final. Acomiadada amb un altre llarg i enfervorit aplaudiment, va cloure l’acte el president de la Fundació Pius Bosch,agraint l’assistència als presents, a Llengua Nacional, al Centre Moral, a “assemblea.cat Sant Martí”, i especialment a Carme Forcadell per haver-nos dedicat un trosset del seu temps, per la seva dedicació i regraciant, en la seva persona, la feina que ha fet, que fa i que sens dubte seguirà fent l’Assemblea Nacional Catalana.
Joan Buxadé i Domènec
President de la Fundació Pius Bosch
per Joan Buxadé i Domènech
President de la Fundació Pius Bosch
En record i homenatge, la Fundació Pius Bosch i el Centre Moral i Cultural, el passat dia 29 de juny, diada de Sant Pere, van oferir una missa en sufragi del rector que fou de Santa Maria del Taulat des del 23 de juny de 1916 fins l’1 de novembre de 1942, data de la seva defunció, Mn. Pius Bosch i Crous; dels socis que van fer possible la Sociedad Cultural Mosén Pio Bosch, senyors Claudi Andani Vidal, Josep Batlle Albes, Joaquim Batlle Ferrer, Jaume Botey Candelich, Joan Guardino Gironés, Josep Martí Saltor, Joan Montaner Segarra, Andreu Padró Pagès, Andreu Ribera Rovira, Jaume Ribera Rovira i Josep Ruiz Alba; i dels patrons difunts de la Fundació Pius Bosch, senyors: Josep Casanova Ramon, Jaume Masjuan Pons, Domingo Sarsanedas Sabaté i Joaquim Vilasaró Bagaria.
Hi varen assistir la majoria de famílies dels homenatjats i es va repartir un recordatori en memòria de tots ells. Mossèn Francesc Romeu en una encertada homilia va teixir un lligam entre la diada de Sant Pere i Sant Pau, pilars de l’Església, la fe, la presència de les despulles de Mn. Pius, enterrat al peu del presbiteri de Santa Maria, i els valors del record i l’agraïment que suposava l’oferiment de l’eucaristia com a sufragi i homenatge d’aquelles persones que assumint molta responsabilitat, van fer possible que entitats com el Centre Moral i Cultural amb el suport jurídic de la Fundació Pius Bosch, fessin plausible la continuïtat de l’obra cultural, moral i familiar desenvolupada al Poblenou. Familiars dels recordats en amical trobada al sortir del temple, van expressar el seu agraïment pel record que suposava dels seus avantpassats i l’alegria per l’oportunitat de coincidir amb amics que feia temps que no es retrobaven.
Categoria Actuacions dutes a terme
per Joan Buxadé i Domènech
President de la Fundació Pius Bosch
En record i homenatge, la Fundació Pius Bosch i el Centre Moral i Cultural, el passat dia 29 de juny, diada de Sant Pere, van oferir una missa en sufragi del rector que fou de Santa Maria del Taulat des del 23 de juny de 1916 fins l’1 de novembre de 1942, data de la seva defunció, Mn. Pius Bosch i Crous; dels socis que van fer possible la Sociedad Cultural Mosén Pio Bosch, senyors Claudi Andani Vidal, Josep Batlle Albes, Joaquim Batlle Ferrer, Jaume Botey Candelich, Joan Guardino Gironés, Josep Martí Saltor, Joan Montaner Segarra, Andreu Padró Pagès, Andreu Ribera Rovira, Jaume Ribera Rovira i Josep Ruiz Alba; i dels patrons difunts de la Fundació Pius Bosch, senyors: Josep Casanova Ramon, Jaume Masjuan Pons, Domingo Sarsanedas Sabaté i Joaquim Vilasaró Bagaria.
Hi varen assistir la majoria de famílies dels homenatjats i es va repartir un recordatori en memòria de tots ells. Mossèn Francesc Romeu en una encertada homilia va teixir un lligam entre la diada de Sant Pere i Sant Pau, pilars de l’Església, la fe, la presència de les despulles de Mn. Pius, enterrat al peu del presbiteri de Santa Maria, i els valors del record i l’agraïment que suposava l’oferiment de l’eucaristia com a sufragi i homenatge d’aquelles persones que assumint molta responsabilitat, van fer possible que entitats com el Centre Moral i Cultural amb el suport jurídic de la Fundació Pius Bosch, fessin plausible la continuïtat de l’obra cultural, moral i familiar desenvolupada al Poblenou. Familiars dels recordats en amical trobada al sortir del temple, van expressar el seu agraïment pel record que suposava dels seus avantpassats i l’alegria per l’oportunitat de coincidir amb amics que feia temps que no es retrobaven.
Categoria Actuacions dutes a terme
per Joan Buxadé i Domènech
President de la Fundació Pius Bosch
L’Associació Llengua Nacional amb el patrocini i col·laboració de la Fundació Pius Bosch i del Centre Moral i Cultural, va procedir al lliurament del Premi Ramon Aramon i Serra a la Lleialtat Lingüística 2014. Per segon any, i complint el desig d’institucionalitzar aquest acte a casa nostra, l’acte tingué lloc al Centre, el dia 9 de maig passat. Enguany, i per unanimitat, el jurat va atorgar el premi en la seva categoria individual al senyor Eliseu Climent, editor del setmanari El Temps i per la seva llarga trajectòria de promotor cultural al País Valencià. Participà en la fundació d’Acció Cultural del País Valencià i va crear el Centre de Cultura Contemporània Octubre. Un just mereixedor.El Jurat va creure adient restablir el premi en la seva categoria corporativa i també per unanimitat concedir-lo a l’Abadia de Montserrat. La comunitat montserratina ha estat pionera en el bon ús, defensa i promoció de la llengua. No cal dir que la llengua és un component primordial de la nostra identitat i l’Abadia de Montserrat ha estat sempre un dels símbols més preuats de la mateixa.
El Premi Ramon Aramon i Serra a la Lleialtat Lingüística, instituït per Llengua Nacional, des de fa uns anys, reconeix a una persona, física o jurídica, la fidelitat i la defensa arreu de l’idioma català. Porta el nom d’en Ramon Aramon i Serra per honrar la persona que salvà i reconstruí l’Institut d’Estudis Catalans, que el règim franquista va intentar fer desaparèixer.
Obert l’acte, la presentadora, Núria Inglés, em va donar la paraula com a president de la Fundació Pius Bosch, que en nom de la Fundació i del Centre vaig donar la benvinguda a tots els assistents. Hi hagué parlaments per part de Núria Aramon, fent el manteniment del premi; Salvador Cot i Toni Teruel glosaren les figures i els mèrits dels guardonats, corresponent, en agraïment, Eliseu Climent i dom Josep Miquel Bausset per l’Abadia de Montserrat. Es clogué l’acte amb un parlament del vicepresident de Llengua Nacional, en Santiago Espot i un animat recital de cançó catalana a càrrec de la presentadora. Els assistents, molt complaguts, pogueren canviar impressions i comentaris
tot prenent una copa de cava.
Categoria Actuacions dutes a terme
La Fundació Pius Bosch i l’Associació Llengua Nacional, amb la col·laboració del Centre Moral i Cultural del Poblenou, van convidar a l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Soley, a pronunciar la conferència “Què significa Europa per Catalunya?”. La convocatòria va omplir tota la sala d’actes del Centre Moral. Jordi Pujol es manté actiu, lluitador i preocupat pel nostre país, pel seu futur, per la seva trajectòria. Està convençut que sobreviurem de nou a totes les embranzides, però que tornen els temps de lluita.
Categoria Actuacions dutes a terme
La Fundació Pius Bosch i l’Associació Llengua Nacional, amb la col·laboració del Centre Moral i Cultural del Poblenou, han organitzat una conferència del periodista poblenoví Frederic Porta que amb el títol de Memòria històrica del Barça s’ha fet al Centre aquesta tarda. Aquest periodista tarragoní, que ara dedica una part del seu temps a la narrativa esportiva i, per tant, a la publicació de llibres, a l’assessoria de comunicació i a la col·laboració en diversos mitjans, té una trajectòria, tant professional com personal, que val la pena ser recollida, encara que sigui breument. “Sóc periodista i he fet de corresponsal, i de periodista polític i cultural. Però el poder de la televisió em va “encasellar” en el periodisme esportiu. En aquests moments també sóc assessor de comunicacions i escriptor.”, va dir. Va definir el Barça com “un bell monstre de mil caps. A mi m’interessa molt la gent, l’entramat social, les vivències. I cada soci del Barça és un món i això l’enriqueix. Jo, que he fet una mica de rodamón, et puc dir que no hi ha cap equip al món igual com aquest. La identitat del Barça és la identitat del poble català i sort n’hem tingut d’això. En el període de la postguerra,durant els anys 40, l’arribada d’en Kubala va donar vida i llum als catalans, podíem tornar a creure en alguna cosa nostra, en la nostra identitat. Ara me’n recordo d’una anècdota. En aquells anys algú va rebre l’encàrrec de fer una senyera i entrar-la al camp de manera clandestina i el que és remarcable d’això és que en aquells moments, com que no hi havia roba de senyera, es va haver d’anar fent trosset a trosset… Va ser impressionant! També recordo que explicaven que el Camp Nou va ser un dels primers llocs on es va parlar en català de manera pública: en un partit algú va dir pels altaveus: “Atenció, atenció, s’ha perdut el nen…. es prega als pares que el passin…” i era en català i el públic de sobte va sentir de nou la seva llengua. Des d’aquell dia i per sempre més el Camp Nou s’ha convertit en un clam. Si no recordo malament llavors el president del Club era el Sr. Agustí Montal fill. Etiquetes CatalunyaLlengua NacionalBarça
