Autor: admin

Categoria Projectes i previsions

El Patronat de la FPB, seguint amb la pauta que marca els objectius de la Fundació de col•laborar amb les activitats culturals del Centre Moral i Cultural del Poblenou, ha acordat patrocinar la propera temporada (2017-2018) dels Cava Concert, el cicle de concerts de cambra que es desenvolupa ininterrumpidament des de fa 12 temporades al Centre Moral i Cultural del Poblenou, fruit de la col•laboració de l’Aula de Música del Centre i la Secció de Cultura del CMC. Aquest projecte musical posa a l’abast dels veïns del barri de Poblenou (Barcelona), els socis del Centre Moral i Cultural i els alumnes de l’Aula de Música concerts de música de cambra (és l’única activitat d’aquest tipus que es fa al barri), en un cicle que combina intèrprets reconeguts i joves promeses. S’han celebrat més d’un centenar de concerts per als que han passat des de les noves generacions d’intèrprets fins a noms consagrats, com Jordi Vilaprinyó, Josep M. Mas Bonet, P. A. Balcells, etc. 

Categoria Actuacions dutes a terme

La Fundació Pius Bosch va convidar a l’eurodiputat Ramon Tremosa a parlar sobre el moment que està visquent Europa a partir del Brexit, l’actuació de la Comissió Europea i la visió que tenen diversos països sobre la Unió Europea. Tremosa acaba de publicar el llibre “L’Europa que han fet fracassar”, i d’ell va extreure exemples concrets de les diverses  actuacions i posicionaments dels països davant el futur de la Unió.

Amb la sala d’espectacles del Centre Moral i Cultural del Poblenou força plena, l’eurodiputat Ramon Tremosa i el seu assessor al Parlament Europeu, Aleix Sarri, van presentar, el passat 22 de febrer, al Centre, convidats per la Fundació Pius Bosch, el seu nou llibre L’Europa que han fet fracassar. Sarri, assessor de l’eurodiputat des de fa sis anys, va obrir els parlaments i va afirmar que aquest “és un llibre que està basat en històries personals i en les nostres vivències a Europa. Construït des d’una idea catalana d’Europa, el llibre pretén desmuntar l’europeisme de postal”. Sarri va dir que “aquest també és el llibre de dos europeus que volen que Europa s’adapti als ciutadans i no a l’inrevés, o el llibre de dos independentistes que creuen que els estats petits i eficients són una esperança per a Europa”. Fent referència al projecte europeu, va destacar que “les urnes han de ser més importants que les armes” i que “el centralisme genera perdedors i misèria, és una recepta segura per al fracàs econòmic i una rèmora i una amenaça als ulls d’Europa”. Sarri va ser crític amb les polítiques dutes a terme pels grans països, i va sentenciar que “França i Espanya han empobrit les regions, ja que són al·lèrgics a cedir sobirania”.

Per la seva banda, Ramon Tremosa va parlar de diversos temes d’actualitat europea que també es fan palesos al llibre. Un d’ells, el cas del Brexit i de les sortides dels països de la UE. “Sortir de la UE no és allò de l’espacio sideral. Ans al contrari, serà un business que ja ho veureu! Des dels resultats del Brexit, Nicola Sturgeon s’ha dedicat a fer un tour VIP per la UE i 27 dels 28 països van dir que si Escòcia volia seguir a la UE ho havia de poder fer. Un va dir que no, endevineu quin?”. Tremosa va carregar contra l’Estat espanyol tot dient que “Merkel no és la culpable dels nostres mals. Que Espanya faci aeroports sense avions, carreteres sense cotxes o trens AVE buits no és culpa seva”. Finalment, va dir que “és espectacular veure com es vulneren totes aquestes lleis a Espanya” i que “Espanya és un referent a la UE: un referent de males pràctiques i d’inseguretat jurídica”.  

Categoria Actuacions dutes a terme

Com tots sabeu, la Fundació Pius Bosch es va proposar com a objectiu per a l’any 2016, conjuntament amb la Parròquia de Santa Maria del Taulat, participar en un programa de col•laboració en ajuts a beques menjador per a 9 nens necessitats d’escoles del barri. Els seus pares, per haver-se quedat sense feina, no tenien dret a les beques menjador i ningú els podia garantir una alimentació adequada per aquests infants. És per això que ens vàrem mobilitzar i seguim insistint en aquesta necessitat d’ajuda. No pot ser que en ple segle vint-i-u, en el nostre país, Catalunya, i en el nostre barri del Poblenou, encara passen aquests fets, però per desgràcia encara passen. L’ajuda aportada era i és l’única manera de poder garantir que almenys en un àpat al dia, el dinar, aquestes criatures obtinguin els nutrients necessaris per garantir aquestes necessitats bàsiques. I ara és hora de comunicar i fer públic els resultats obtinguts.

No seria just si abans de passar a comunicar aquests resultats no donéssim les gràcies a totes aquelles persones i famílies que han col•laborat de forma desinteressada i en el més estricte anonimat, intentant assolir l’objectiu. Gràcies a tots vosaltres hem aconseguit un total de 1.100€ i gràcies a l’aportació de la Fundació La Caixa mitjançant l’oficina de la Rambla del Poblenou, 2.500€ més. De debò que vosaltres sou els veritables i únics protagonistes. No ens cansarem de dir-vos Gràcies, gràcies i moltes gràcies pel vostre ajut. 

Ara us comuniquem els resultats obtinguts i que ens ha fet arribar el Rector de la nostra parròquia, en Francesc Romeu.Aquest any hem ajudat nens de famílies necessitades amb un important total de 2.636€. 

El primer cas és el d’una família d’origen llatinoamericà, formada

pel nucli familiar dels pares més tres fills, de 13, 8 i 7 anys.

El segon cas ha estat el d’una família magrebina a la qual també hem ajudat a pagar el menjador del seu fill a partir del tercer trimestre, atès que se’ls havia acabat l’ajut del Consorci d’Educació però la seva situació econòmica seguia sent molt i molt precària.

Finalment també hem continuat ajudant una altra família d’origen magribí. És una família monoparental amb una mare que es cuida dels seus dos fills de 17 i 12 anys. El pare ja fa anys que els ha abandonat a Barcelona i no saben on és. Totes aquestes ajudes no han passat materialment per les famílies  (en diners) sinó que s’han fet arribar directament als respectius nens i nenes, a través del pagament dels seus rebuts a les escoles. 

Tots aquests casos no representen cap mena de favoritisme, sinó que tots ens vénen derivats per les respectives escoles públiques, que són les que coneixen perfectament la situació d’aquestes famílies, i a través de la Parròquia de Santa Maria del Taulat que és la que fa els pagaments i el degut seguiment.

Com podreu comprovar amb l’ajut solament del voluntariat no haguéssim aconseguit el nostre objectiu, ni tant sols la meitat de les necessitats, és per això que m’atreveixo a intentar arribar al fons dels vostres cors. Aquest any hem tingut la sort que vam anar a veure al director de l’oficina de “la Caixa” que immediatament ens va comprendre i es va sensibilitzar, però el nostre objectiu no hauria de ser comptar amb aquesta possibilitat, ja que encara que ens consta que la Fundació La Caixa està molt sensibilitzada amb aquest tema, no sabem fins quan ens podran ajudar. El nostre objectiu ha de ser aconseguir a través del voluntariat l’aportació total de les quotes i així arribar a moltes més famílies necessitades.

Si voleu fer un sol pagament el podeu fer directament al compte obert per a aquesta finalitat a “La Caixa” ES19 2100 0803 9302 0111 6941. I si la modalitat que preferiu és la de petites quotes periòdiques, sol•liciteu el full d’inscripció directament a la secretaria del Centre. Esperem la vostra ajuda. Tenim el deure de fer-ho nosaltres, no esperem què siguin els altres.

Xavier Oliver i Casanova

President de la Fundació Pius Bosch

(publicat a la revista el Centre, número 89, de gener de 2017)

Categoria Actuacions dutes a terme

El Patronat de la Fundació Pius Bosch ha previst diverses actuacions per al curs vinent, el curs 2017/2018: Col·laboració amb el CEIP les Acàcies, del Poblenou, per tal d’ajudar a famílies amb precarietat econòmica per facilitar-los les beques menjador; compra de més llits motoritzats per a les residències d’avis Pere Relats.

Categoria Actuacions dutes a terme

En el passat número 86 de la revista “el Centre” a l’article: Nous objectius de la Fundació, es sol•licitava la col•laboració de socis i simpatitzants que volguessin fer una petita aportació per a una ajuda en unes beques menjador per 9 nens que necessitaven menjar a l’escola, ja que era l’única forma de tenir uns aliments amb els nutrients necessaris, sent l’únic àpat controlat que poden fer al dia. És una petició que la fem no per ganes, ni molt menys, sinó per la necessitat d’ajudar a aquestes famílies i sobretot a aquests nens.

La resposta no ha estat satisfactòria, només hem aconseguit 4 protectors a 10 € per mes; per cert, moltíssimes gràcies als quatre, almenys ja hem posat les primeres pedretes. Però això només ens aporta 480 € a l’any i amb aquesta quantitat només podem arribar a 2 nens. Recordeu que són 9 els necessitats aquest any i probablement el proper curs en seran més, per desgràcia. Per poder col•laborar amb plenitud hauríem d’aconseguir 14 protectors més, de 10 € mensuals com a mínim cadascun. Alguna cosa no hem fet bé i per això torno a posar-me en contacte amb tots vosaltres. Recordeu les meravelloses paraules del gran amic Francesc Torralba en la seva última conferència que van organitzar la Fundació i el Centre. “No hi ha excuses contra el gran enemic que és la indiferència, algú ha de començar a posar la pedra, no hem d’esperar que la posin els altres”.

Vaig llegir, fa temps, una formidable història que il•lustra el concepte de motivació laboral, però que tranquil•lament ens pot servir també com a motivació d’aportació. Deixem volar la nostra imaginació i retrocedim en el temps, situant-nos en aquella Europa de l’Edat Mitjana que s’afanyava a la construcció de les seves esplèndides catedrals gòtiques. Un dels treballs més soferts, però alhora més importants, era el desenvolupat en les pedreres on s’esculpien les pedres que després conformarien catedrals i palaus. Doncs bé, vestits a la manera de l’època, ens acostem a una d’aquestes pedreres, on veiem els picapedrers treballant, martell i cisell en mà, fins a donar forma a les gegantines i capritxoses roques. Els treballadors estan coberts de pols i suen copiosament. Ens acostem a un d’ells i li preguntem: Què fas? El bon home, alça la mirada estranyat i ens respon: ‘Pico pedres’. I estàs content? Bah! No em paguen malament, ens respon mentre es neteja la suor del front i calcula quanta feina li queda encara.Ens acostem llavors a un segon picapedrer i li tornem a preguntar: Què fas? ‘Pico pedres per a una catedral’, ens respon. I estàs content? Sí, ens aclareix. Em paguen a tant la peça, i com que sóc el més ràpid, em guanyo també un sobresou. I, finalment, li preguntem a un tercer, que semblava molt concentrat en la seva tasca: Què fas? El picapedrer aixeca la mirada, i amb un somriure d’orgull respon: Estem construint una catedral. Veient la satisfacció que irradia la seva expressió, no li hem ni de preguntar si està content. Ens limitem a allunyar-nos del planter, admirant la silueta de la catedral que s’aixeca a la veïna ciutat.

Ja sabem que al planter alguns treballen per un sou, altres pel repte de superar els seus objectius, obtenint satisfacció i un sobresou, i la resta, probablement els menys, profundament orgullosos per saber-se constructors de catedrals.

Us demano de tot cor que sigueu com aquest tercer picapedrer, ajudeu-nos a construir amb satisfacció,  alegria i motivació aquesta nova etapa de la Fundació, amb una petita aportació; podem construir la nostra catedral, el nodrir nens del nostre barri d’uns nutrients mínims necessaris, són nens del nostre barri, el Poblenou, els tenim molt a prop, ells no són culpables del que els està passant, ells són protagonistes i víctimes. Esperem la vostra col•laboració. Us donem el número del nou compte obert a “la Caixa” per a aquesta finalitat: ES19 2100 0803 9302 0111 6941. L’aportació és voluntària, tant en quantitat com en periodicitat, mensual, anual o d’una sola vegada, una petita suma, sempre aportarà una satisfacció a cada nen i a cada un de nosaltres, ja que ens farà sentir “Picapedrers somrients i orgullós”.

Xavier Oliver i Casanova

President de la Fundació Pius Bosch

(publicat a la revista el Centre, número 87, de juny del 2016)

Categoria Actuacions dutes a terme

La Fundació Pius Bosch es marca nous projectes amb nous objectius per aquest 2016 i anys successius. Per dur-los a terme et necessitem, ets imprescindible. Un d’aquest projectes és col•laborar en la detecció de situacions de pobresa social al Poblenou. La Parròquia de Santa Maria del Taulat, amb el seu rector Francesc Romeu, és el nostre filtre i, de moment, ja hem detectat un problema social important. En una escola del nostre barri (de la qual, com podeu comprendre, no podem dir el nom), tenim cinc famílies amb nou fills en total que, a l’estar a l’atur els dos membres grans de la família, no tenen dret a la beca menjador. Aquesta circumstància fa que aquests nens pateixin problemes de malnutrició. A casa seva els seus pares no els hi poden donar els nutrients mínims diaris necessaris. Demanem la teva col•laboració per ajudar-los. Cada nen té una despesa en beca menjador de 240€ l’any. Per poder dur a terme aquesta col•laboració, hem creat un full que està a la vostra disposició a la secretaria del Centre. La Mercè Masjuan us atendrà molt gustosament. Aquesta col•laboració pot ser mensual, anual o d’un sol pagament, com us vagi millor. Nosaltres ens comprometem a tenir-vos al corrent de tots els actes i afers, de necessitats socials per a que col•laboris amb la Fundació, així com convidar-vos a una reunió anual on rebreu la memòria anual de la Fundació. També, com a col•laborador, ens pots fer arribar necessitats

socials que detectis i ens comprometem a aprofundir, estudiar l’ajuda necessària i col•laborar amb el que puguem.

També volem manifestar-vos que aquests ingressos es faran en un compte corrent nou, per no barrejar els diners que recollim per aquests afers socials amb els de la gestió pròpia pel manteniment de la Fundació. El nou compte corrent és amb La Caixa, oficina Rambla del Poblenou, ja que ells ens han posat en contacte amb l’Obra Social d’aquesta institució, ens han demostrat molta receptivitat per aquesta nova etapa de la Fundació i, segurament, ells seran també uns bons col•laboradors.

Amics, us demanem la vostra ajuda. El moment actual que estem vivint ens necessita a tots! Com més col•laboradors siguem, més ajudes necessàries podrem oferir al nostre barri. Moltíssimes gràcies per la vostre col•laboració i comprensió.

Xavier Oliver i Casanova

President de la Fundació Pius Bosch

Categoria Actuacions dutes a terme

El professor i filòsof Francesc Torralba, convidat per la Fundació Pius Bosch, va impartir una brillant conferència sobre “implicarnos per transformar la societat”, a la sala d’actes del nostre Centre. Va ser al capvespre del passat 1 de febrer i va presentar l’acte en Xavier Oliver -com a president de la Fundació Pius Bosch. En primer lloc, Torralba es va referir a la finalitat del fet d’implicar-nos en les coses i en el món, és a dir, de deixar de ser espectadors per passar a ser actors de la Història. Això és el que s’ha produït en el nostre món, des de principis del segle XX, gràcies als grans canvis en el camp dels drets, com el de l’escolarització dels nens, la de la situació d’igualtat de la dona, o la dels discapacitats físics i psíquics. Tot això ha estat gràcies a la implicació individual i col•lectiva de moltes persones, perquè la unió –amb el talent- fa la força. 

Molt sovint -digué Torralba- les nostres excuses davant dels problemes del món són dues: el “no hi ha res a fer” i el fet d’imputar la responsabilitat a l’altre, perquè això és el que ens eximeix de tota responsabilitat personal i és el que ens impermeabilitza davant del mal amb la nostra indiferència. Contra tot això, les propostes de Torralba van ser: En primer lloc, creure que “sols no ens en sortirem”, però “buscar la interacció de les persones contra l’individualisme”. En segon lloc, creure que “tot no podrà canviar, però que tot pot canviar en la nostra micro-esfera, en allò que depèn de mi”. Tercer, estar convençut que “el qui s’implica s’embruta”, contra el puritanisme actual. I quarta, saber esperar, malgrat “la lentitud dels resultats” en una societat que viu en l’acceleració.

Els consells finals del professor Torralba van ser: hem “d’estar segurs que les coses demanen temps i que la unió fa la força”. Que “no pots donar el que no tens, però que sí que podem donar el que sabem”, perquè això és implicar-se. I que, per tant, “no hi ha excuses contra el gran enemic que és la indiferència”.

Francesc Romeu i Torrents

Periodista i Rector de la parròquia Santa Maria del Taulat

Categoria Actuacions dutes a terme

Benvolgut amic Joan, Recordo que ara fa uns vint anys l’atzar, la casualitat o la providència, van fer que els nostres camins coincidissin, tot i que ja ens coneixíem de feia molts anys; la nostra coincidència va ser en aquell moment la Fundació Privada Mossèn Pius Bosch, actualment Fundació Privada Pius Bosch. Tu actuaves com a secretari de la Fundació ja que el president en aquell moment era el teu sogre, en Domènec Sarsanedas, i jo, d’acord amb el que marquen els estatuts de la Fundació, hi vaig entrar com a Patró per haver estat elegit president del Centre. Durant aquests vint anys al teu costat, m’has ensenyat -bé, crec que ens has ensenyat a tots- una forma de treball en equip, pulcre, negociador i sense rancúnies entre tots els patrons de la Fundació. Esperem i desitgem que ara que ja no ets entre nosaltres, el teu esperit i el teu record ens omplin de saviesa per seguir portant la Fundació amb aquest mateix tarannà.

Ara em toca presentar-me per ocupar el teu càrrec a la Fundació i ho dic, com tu bé saps, perquè va ser un compromís que vaig adquirir en un d’aquells dies que ens vam trobar quan tu ja estaves malalt. El compromís va ser que jo em presentaria com a president el dia que tu ho deixessis o el dia que, per desgràcia, faltessis del nostre costat i si la resta de patrons confiaven en la meva persona, assumiria, molt gustosament, el càrrec. 

Doncs bé, aquest dia ja ha arribat. El passat 23 de novembre, vaig ser nomenat per ocupar aquest càrrec, un càrrec que de ben segur em divideix el cor. Per un costat m’entristeix per la teva insubstituïble falta, però per l’altre m’il•lusiona per continuar amb la responsabilitat que tu has dut durant aquests últims anys: el de portar el timó d’aquest vaixell anomenat Fundació Privada Pius Bosch que, per cert, has deixat amb uns mariners immillorables que sé que m’ajudaran a seguir i ampliar el camí de la Fundació, per continuar treballant amb la mateixa empenta i fermesa que ho hem fet fins ara.

De president a president, moltíssimes gràcies Joan! Gràcies per tot el que has donat tant al Centre com a la Fundació. Gràcies per tot el que hem après, gràcies per la feina feta i gràcies per l’esforç. Moltíssimes gràcies pel temps que has dedicat a la Fundació i també moltes gràcies per marxar com vivies, amb un somriure, amb amabilitat, sense fer soroll, sense causar dolor i caient com cau dolçament un arbre. Ens vas deixar el següent epitafi: “Guardeu-me un record en un racó de la vostra memòria. Recordar és viure. I als creients us prego una oració”.

Doncs bé Joan, et recordem i recordarem per sempre; resem i resarem per tu i en silenci has quedat per sempre més en els nostres cors.

Xavier Oliver i Casanova

President de la Fundació Pius Bosch

(publicat a el Centre, en el número 85, de desembre de 2015)

Categoria Actuacions dutes a terme

El passat 9 d’octubre ens va deixar en Joan, l’amic, el company, la persona en qui podies confiar, la persona que sempre trobaves quan la necessitaves, la persona que sempre estava disposada a ajudar-te i a donar-te un bon consell. I això no és poca cosa, això és moltíssim: és gaudir de l’amistat més sincera, és trobar la comprensió, és trobar un amic que t’ajuda quan ho necessites, és poder confiar en una persona que saps que no et decebrà.

Amb en Joan Buxadé des de fa més de trenta anys col•laboràvem conjuntament a l’Escola Voramar, i això havia derivat en una gran amistat que ens portà a participar en altres àmbits de la vida, particularment en l’àmbit d’amistat, de cultura, de lleure… A Voramar en Joan Buxadé hi va ser president durant molts anys i sempre, des que es va constituir la Fundació Voramar, n’havia estat patró. A l’escola hi va dedicar molts esforços, amb d’altres persones com en Carles Mataró, també soci del Centre. En els últims anys vaig passar a formar part del Patronat de la Fundació Pius Bosch, que fou l’hereva de l’antiga Societat Civil Mossèn Pius Bosch, compartint amb en Joan Buxadé moltes responsabilitats. Han estat uns anys engrescadors on he pogut gaudir del seu mestratge que m’ha ajudat i molt, a entendre moltes actituds humanes que no sempre són entenedores. El seu acompanyament ha fet que la tasca que hem realitzat en el Patronat fos una tasca engrescadora encara que no fos del tot fàcil de portar a terme, però, amb el seu guiatge, ha estat, per a mi i crec que també per a la resta dels membres del Patronat, una excel•lent comesa.

Ha estat un gran president de la Fundació Pius Bosch, de la que, en un principi, en va ser secretari durant molts anys, i anteriorment ja formava part, com deia, de la Societat Civil Mossèn Pius Bosch. Gaudia de les coses senzilles en companyia de la família i dels molts amics que tenia, i a la vegada feia gaudir als que estàvem al seu costat. Tenia la gran virtut de no imposar mai res, ans al contrari, sempre aconsellava allò que ell creia que s’havia de fer. La seva bonhomia sempre propiciava que els demés actuéssim amb plena llibertat, sinceritat i amb bona voluntat en totes les responsabilitats que ell emprenia i que ens feia emprendre. 

Tenia molts projectes i moltes ganes de portar-los a terme. Esperem que tots els que vàrem gaudir de la seva amistat i del seu mestratge sapiguem recollir el seu exemple i continuar la gran tasca que ell preveia, no només per a la Fundació Pius Bosch, sinó també per al nostre Centre i la seva gran família. En la cerimònia de comiat celebrada a la parròquia de Santa Maria del Taulat el dissabte 10 d’octubre, la Magda Sió, amb molt de sentiment i encert, va llegir les paraules que el Joan ens va adreçar, escrites per ell mateix pocs dies abans del seu decés. A continuació transcric la part final d’aquestes paraules que expressen el sentiment més fidel de com era realment el Joan: “A tots us he apreciat. A tots us he estimat. A tots demano perdó per les meves mancances i les ofenses que hàgiu pogut rebre. Tanmateix perdono a tots els que m’han ofès o han intentat desprestigiar-me. Guardeu un raconet en la vostra memòria amb tot el que us he dit. Recordar és viure, gràcies per tot.”

Per mitjà d’aquest escrit i per tot el que hem viscut junts vull testimoniar-li, al Joan Buxadé, a l’Antonieta la seva esposa i a la seva família, la meva estimació i l’estimació de molta gent que com jo vàrem compartir molts moments de la seva vida. Joan, d’acord al que tu ens demanes en el teu escrit, guardem en un lloc ben present de la nostra memòria el record dels bons moments que vàrem viure junts.

Joan Giménez i Roger

Tresorer de la Fundació Pius Bosch

 (publicat a el Centre, número 85, de desembre 2015)