Categoria Actuacions dutes a terme
El passat 9 d’octubre ens va deixar en Joan, l’amic, el company, la persona en qui podies confiar, la persona que sempre trobaves quan la necessitaves, la persona que sempre estava disposada a ajudar-te i a donar-te un bon consell. I això no és poca cosa, això és moltíssim: és gaudir de l’amistat més sincera, és trobar la comprensió, és trobar un amic que t’ajuda quan ho necessites, és poder confiar en una persona que saps que no et decebrà.
Amb en Joan Buxadé des de fa més de trenta anys col•laboràvem conjuntament a l’Escola Voramar, i això havia derivat en una gran amistat que ens portà a participar en altres àmbits de la vida, particularment en l’àmbit d’amistat, de cultura, de lleure… A Voramar en Joan Buxadé hi va ser president durant molts anys i sempre, des que es va constituir la Fundació Voramar, n’havia estat patró. A l’escola hi va dedicar molts esforços, amb d’altres persones com en Carles Mataró, també soci del Centre. En els últims anys vaig passar a formar part del Patronat de la Fundació Pius Bosch, que fou l’hereva de l’antiga Societat Civil Mossèn Pius Bosch, compartint amb en Joan Buxadé moltes responsabilitats. Han estat uns anys engrescadors on he pogut gaudir del seu mestratge que m’ha ajudat i molt, a entendre moltes actituds humanes que no sempre són entenedores. El seu acompanyament ha fet que la tasca que hem realitzat en el Patronat fos una tasca engrescadora encara que no fos del tot fàcil de portar a terme, però, amb el seu guiatge, ha estat, per a mi i crec que també per a la resta dels membres del Patronat, una excel•lent comesa.
Ha estat un gran president de la Fundació Pius Bosch, de la que, en un principi, en va ser secretari durant molts anys, i anteriorment ja formava part, com deia, de la Societat Civil Mossèn Pius Bosch. Gaudia de les coses senzilles en companyia de la família i dels molts amics que tenia, i a la vegada feia gaudir als que estàvem al seu costat. Tenia la gran virtut de no imposar mai res, ans al contrari, sempre aconsellava allò que ell creia que s’havia de fer. La seva bonhomia sempre propiciava que els demés actuéssim amb plena llibertat, sinceritat i amb bona voluntat en totes les responsabilitats que ell emprenia i que ens feia emprendre.
Tenia molts projectes i moltes ganes de portar-los a terme. Esperem que tots els que vàrem gaudir de la seva amistat i del seu mestratge sapiguem recollir el seu exemple i continuar la gran tasca que ell preveia, no només per a la Fundació Pius Bosch, sinó també per al nostre Centre i la seva gran família. En la cerimònia de comiat celebrada a la parròquia de Santa Maria del Taulat el dissabte 10 d’octubre, la Magda Sió, amb molt de sentiment i encert, va llegir les paraules que el Joan ens va adreçar, escrites per ell mateix pocs dies abans del seu decés. A continuació transcric la part final d’aquestes paraules que expressen el sentiment més fidel de com era realment el Joan: “A tots us he apreciat. A tots us he estimat. A tots demano perdó per les meves mancances i les ofenses que hàgiu pogut rebre. Tanmateix perdono a tots els que m’han ofès o han intentat desprestigiar-me. Guardeu un raconet en la vostra memòria amb tot el que us he dit. Recordar és viure, gràcies per tot.”
Per mitjà d’aquest escrit i per tot el que hem viscut junts vull testimoniar-li, al Joan Buxadé, a l’Antonieta la seva esposa i a la seva família, la meva estimació i l’estimació de molta gent que com jo vàrem compartir molts moments de la seva vida. Joan, d’acord al que tu ens demanes en el teu escrit, guardem en un lloc ben present de la nostra memòria el record dels bons moments que vàrem viure junts.
Joan Giménez i Roger
Tresorer de la Fundació Pius Bosch
(publicat a el Centre, número 85, de desembre 2015)